Aquest és un espectacle que barreja la música i la narració, on els contes parlen de les històries que s'amaguen darrera d'alguns boleros, històries d'amors estranys, d'amors impossibles, de passions desenfrenades… totes elles macerades amb un toc d'humor i a l'hora emotiu i tendre.

Julián i Maria (la mort), dos personatges amb certes afinitats però de mons evidentment oposats, estan condemnats a viure un amor del tot impossible. Sempre en clau d'humor, el relat i els boleros conviuen per fer-nos viatjar, entre altres sensacions, a través de l'amor, l'ansietat i l'esperança.

Anastàsia Dovaninsky, una jove pianista amb una gran projecció musical, toca per primera vegada en una gran sala de concerts de Nova York. El públic embogeix amb la seva actuació i tot apunta a que l'espera una gran carrera musical. El que no saben es que mentre tocava Anastàsia s'ha enamorat ni més ni menys que de l'ànima del seu piano. Quan de sobte ell desapareix, Anastàsia abandona les grans sales de concerts per dedicar-se en cos i ànima a trobar-lo.

Coincideixen deu minuts al dia , durant el trajecte que fa l' autobús que els porta al treball, però són els deu minuts més esperats del dia. Una història que sense paraules és possible i potser per això tan especial.